En aquestes etapes hem pogut veure com realitzar un joc relacionat en l’art i l’educació.
La primera idea o etapa que vaig presentar va ser una proposta d’activitat per nens amb TDAH i dislèxia, la qual es tractava en ajudar a l’alumnat amb aquest diagnòstic. Aquesta tipologia d’ajuda que volia donar serviria per poder captar l’atenció dels infants amb TDAH i dislèxia. Després d’haver procedit a la busca com funciona el cervell de les persones que tenen TDAH i dislèxia
a dLislèxia és un trastorn que es manifesta per una dificultat en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, independentment que el pacient hagi rebut una educació convencional, disposi de les capacitats intel·lectuals i creixi en un entorn sociocultural adequat.
Com podem veure hi ha múltiples tasques les quals la gent amb TDAH i dislèxia no poden completar amb èxit tasques tan normals com llegir o sumar. Per això la meva intenció, en primer lloc, era intentar trobar una manera o una activitat la qual ajudes a l’alumnat a poder completar aquestes tasques amb èxit.
Partint d’aquest començament per la segona etapa vaig voler aprofundir i fer una recerca la qual m’ajudarà a trobar l’activitat peraquest alumnat.
Després d’haver llegit tots els textos, em va fer canviar l’orientació d’aquest projecte. Primerament, volia treballar solament en alumnat amb dislèxia o TDAH, però la direcció va fer un gir quan vaig adonar-me que no solament són ells els que tenen dificultats, ja que podem veure com a mesura que els cursos escolars van passant la densitat del currículum va augmentant. Dit això en la segona etapa vaig canviar tant la temàtica com la guia tècnica. L’activitat principal la qual tenia en ment era utilitzar la capacitat artística de l’alumnat per crear una activitat artística. Aquesta activitat artística obria la ment de l’alumnat per tal d’acomplir una activitat han de comprendre com funciona la temàtica.
La inconveniència d’aquest projecte he trobat que la manera en la qual vaig presentar el projecte a la segona etapa va ser difús. Amb això em vull referir que la manera en la qual vaig presentar l’activitat no tenia cap fondament, per aquesta raó en aquesta tercera etapa desglossarà l’activitat de manera que es pugui entendre les etapes.
Aquesta activitat com he dit es una nova manera de mirar de comprende una tasca o un tema. Es basa en donar unes pautes artístiques al alumnat per tal de que puguin crear ells mateixos una activitat per poder comprendre millor aquesta tasca o tema.
Despres de procedir aquestes etapes he pogut veure una gran diferencia, i no tant sols això sino una millora en la claretat i l’objectiu principal de la activitat. Aquest procés no ha sigut fàcil, ja que a l’hora de crear aquesta activitat tenia moltes idees però moltes d’elles acabaven sent difuses.
L’article que em va direccionar me va ser aquest:
El arteterapia (art therapy), es un apoyo a la educación mediante el cual se tratan diversos problemas que envuelven a las personas. Aún no está muy expandido, ni bien reconocido por toda la población, pero cada vez es más aceptado e implantado. Por ello, al ser un ámbito de la educación que está en auge, pero que aún es muy desconocido, parece interesante adquirir conocimientos, y poder implantarlos en una futura carrera como docente. Todo aquello que se aleje de una educación antigua, que desgraciadamente aún seguimos viendo de la mano de algunos educadores, es un aspecto positivo en la formación continua que los maestros debemos tener. Por este aspecto, de nuevo resalto la importancia de manejar un ámbito educativo, cuya finalidad es ayudar en necesidades principalmente a aquellas personas que entran dentro de la diversidad funcional, de una forma lúdica.
Aquest fragment va ser el que va acabar d’arrodonir el meu treball.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Benvolguda Mireia
Primer de tot, agrair-te la teva presentació.
Crec que és important mostrar-nos per tal de poder conèixer-nos millor i ajustar les nostres propostes de creació i també d’acompanyament formatiu.
També sóc de l’opinió de la necessitat d’aportar més evidències de la importància de l’art, i no sols amb els infants, també a joves i adults. A tots i a totes ens forma per a la vida a través de la vida mateixa des dels diferents punts de vista i la personalització.
Pel que comentes dels alumnes amb TDAH i com l’art pot ajudar en els processos d’aprenentatge és un camp ampli però gratificant. Crec que l’art sí que pot aportar.
A nivell d’apunt, i tenint el teu context anglosaxò, també podries fer aportacions molt riques atenent les diferents perspectives internacionals. Tinc coneixement de diferents casos, fins i tot d’anglosaxons a Sud-àfrica i el tractament del TDAH.
En tot cas, resto a la teva disposició per tot el què consideris.
Endavant!
Ester